CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA

Pàgina oficial de Convergència Democràtica de Catalunya
Pàgina de la JNC

Convergència Democràtica de Catalunya: Partit polític català
President: Jordi Pujol i Soley
Secretari general: Artur Mas i Gavarró
Fundació: Novembre del 1974
Seu: C/ Corsega, 331 , 08002 Barcelona
Ideologia
Liberalprogressista, i nacionalista
Representació: 34 diputats (+14 de UDC) = 48 al Parlament de Catalunya 2006-2010.
Partit europeu: Liberals, Demòcrates i Reformistes Europeus
Publicació oficial:Full informatiu
Lloc web:www.convergencia.cat
Convergència Democràtica de Catalunya és un partit polític nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol.

1 Fundació
2 Legalització
3 Coalició amb Unió
4 Enllaços externs

FUNDACIÓ:
El partit fou fundat en la I Assemblea fundacional al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat el 15 de novembre de 1974, en una reunió semiclandestina aprofitant el 75è aniversari del FC Barcelona, organitzada per Miquel Sellarès i Perelló i Miquel Esquirol i Clavero. En ella hi participaren 125 persones, entre ells Joan Granados i Duran, mossèn Marc Taxonera i Comas, Jordi Pujol i Soley i Anton Cañellas, endemés d'un grup de persones properes a Jordi Pujol, com Jaume Casajoana i Roca, Xavier Polo, Rafael Pradas, Josep Oriol Panyella i Cortès i Lluís Maria Sunyer. La majoria eren professionals independents, alguns sindicalistes i membres de moviments confessionals propers a UDC. En la reunió Jordi Pujol definí fer país com a formar una determinada moral, transformar les mentalitats i construir la col·lectivitat catalana, reformar la llengua, expandir la cultura catalana, refermar les tradicions i crear una nova mentalitat econòmica. La reunió acabà amb el suport al a defensa de la democràcia i de la llibertat, així com de la participació social, de l'autogovern i de la projecció europea de Catalunya.

LEGALITZACIÓ:
El gener del 1975 Jordi Pujol va fer una conferència a ESADE, on va convidar els seus partidaris a fer política. Així pel juny s'adheriren a l'Assemblea de Catalunya i el novembre celebraren la II Assemblea, on es decideix pactar amb Convergència Socialista de Catalunya per tal de fer una pinya a l'hora de negociar amb el govern central. El desembre de 1975 ingressaren en el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.
EL 16 de gener de 1976 es va constituir com a partit polític, de la unió del Grup d'Acció al Servei de Catalunya de Jordi Pujol i Soley, del Grup d'Independents de Miquel Roca i Junyent i del grup Acció Obrera. Pel març va celebrar la III Assemblea, on es va aprovar un programa social-demòcrata de centre-esquerra i nacionalista. Jordi Pujol en fou escollit secretari general i Miquel Roca secretari general adjunt. L'ideari del partit abandona el federalisme per a centrar-se en el fet nacional i el dret a l'autodeterminació, amb la pretensió d'aconvertir-se en el pal de paller del nacionalisme català.
Pel gener del 1977 celebrà el IV Congrés, en el que decidí presentar-se a les primeres eleccions democràtiques generals espanyoles, el 15 de juny de 1977 forma part de la coalició Pacte Democràtic per Catalunya, juntament amb Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC) de Ramon Trias Fargas i el PSC-Reagrupament de Josep Verde i Aldea, alhora que rebien el suport del Front Nacional de Catalunya i d'Estat Català. La coalició va obtenir 522.060 vots 11 diputats i 5 senadors. Jordi Pujol i Pere Pi-Suñer s'incorporen al Consell Executiu de la Generalitat Provisional de Josep Tarradellas, que havia tornat de l'exili per reactivar les institucions.

COALICIÓ AMB UNIÓ;
L'abril de 1978 va celebrar el V Congrés, en el que s'aprova un ideari nacionalista de contingut social-demòcrata per tal de constituir-se en alternativa de centre-esquerra. Així, el maig va absorbre Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), cosa que suposà l'ingrés al partit de Ramon Trias Fargas, Macià Alavedra i Joan Guitart. Tanmateix, el PSC-Reagrupament preferí unificar-se amb el PSC-Congrés per a formar el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

El 19 de setembre de 1978 es va coaligar amb Unió Democràtica de Catalunya formant "Convergència i Unió", aliança que el 2 de desembre de 2001 es va transformar en federació. CiU va guanyar les primeres eleccions Autonòmiques de Catalunya el 1980 i va governar de manera continuada fins el 2003. Alhora, Miquel Roca i Junyent va participar en la elaboració de la Constitució Espanyola de 1978, que ell considerava com a model no acabat, dinàmic, ambigu i susceptible de diverses interpretacions. A les eleccions generals espanyoles de 1979 la coalició CiU va obtenir 484.154 vots, cos que es traduí en 8 diputats i un senador, que a les eleccions generals espanyoles de 1982 augmentaren a 772.673 vots (12 diputats i 5 senadors).

En el VII Congrés celebrat el 1985 es va aprovar una nova estratègia. Miquel Roca va fundar a nivell espanyol el Partit Reformista Democràtic (PRD) de caire centrista, per tal de participar en la política global espanyola (anomenada operació Roca). A les eleccions generals espanyoles de 1986 CiU va obtenir 1.012.054 vots, 18 diputats i 8 senadors, però el PRD només 194.538 i cap escó. Tot i això, en el VIII Congrés de CDC Jordi Pujol fou escollit president i Miquel Roca continuà com a secretari general fins el IX Congrès del 1992.

En retirar-se Pujol, Artur Mas fou proclamat candidat de CiU (2002). La candidadura de la federació va ser la que va obtenir un major nombre de diputats a les eleccions al Parlament de Catalunya 2003 i 2006, restant a l'oposició per la formació del pacte del Tripartit entre PSC-PSOE , ERC i ICV-EA.

L'any 2006 el Bloc Català, decideix d'integrar CDC, éssent la Catalunya Nord el primer territori fora de la comunitat autònoma de Catalunya on s'implanta. El 2008 CDC obté 15 regidors a la Catalunya Nord. La seva organització juvenil és la Joventut Nacionalista de Catalunya.

Artur MAS

Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 1956), President de la federació de Convergència i Unió i Secretari General de Convergència Democràtica de Catalunya, és l'actual Cap de l'Oposició des del maig de 2004. Abans va ser Conseller en Cap de 2001 a 2003.

Llicenciat en Econòmiques i Empresarials, Artur Mas ha estat regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1995) i és diputat al Parlament de Catalunya des de 1995.
Aquest últim any va ésser nomenat Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, càrrec que va obstentar fins el 1997, quan va ser nomenat conseller d'Economia i Finances.
El gener de 2001 va deixar la conselleria d'Economia per ser Conseller en Cap, càrrec que va ostentar fins el desembre de 2003.

El 2003 la federació de CiU, de la qual ell era cap de llista, va treure majoria simple de diputats a les eleccions al Parlament de Catalunya, però va quedar a la oposició a causa de la formació del Tripartit PSC-PSOE , ERC i ICV-EA).
El 27 de maig de 2004 va ser nomenat Cap de l'Oposició pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall.

L'any 2006 es tornà a presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya com a cap de llista de CiU. Va tenir majoria simple d'escons, però, en no tenir majoria absoluta i reeditar-se l'acord entre PSC-PSOE , ERC i ICV-EA , va quedar exclòs de nou de la presidència.

El 20 de novembre de 2007 pronuncià la conferència El catalanisme, energia i esperança per a un país millor, on exposà les línies per l'anomenada refundació del catalanisme.
Precedit per:President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley

Conseller en Cap2001–- 2003
Precedit per:Macià Alavedra i Moner
Conseller d'Economia i Finances1997–- 2001
Succeït per:Francesc Homs i Ferret
Secretari General de CDC 2000–- actualitat
Cap de l'Oposició2004–- actualitat
President de CIU2 de desembre de 2001–- actualitat
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques1995 - 1997
Succeït per:Pere Macias i Arau

Pàgina oficial d'Artur Mas
Videobloc oficial d'Artur Mas

JORDI PUJOL

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des de 1974 fins a 2003, i President de la Generalitat de Catalunya de 1980 a 2003.
És llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Casat amb Marta Ferrusola l'any 1956. Té 7 fills.
Pujol va ser arrestat el 1960 per les seves activitats antifranquistes, i va ser sentenciat a set anys de presó, dels quals en va complir dos i mig a la presó de Saragossa i un de confinament a la ciutat de Girona.
Estudià la carrera de Medicina i des dels 16 anys actuà a la resistència contra el règim del general Franco, a través d'identitats catòliques, polítiques o culturals, en defensa de la democràcia, de la identitat de Catalunya i sobretot de la seva llengua i de la seva cultura, perseguides per la dictadura. En una d'aquestes associacions, el Grup Torras i Bages, hi coincidí amb l'activista Pere Figuera i Serra.
Liderà les campanyes contra el director de la Vanguardia Luis de Galinsoga (coneguda com l'Afer Galinsoga), la dels Fets del Palau o la de "Volem bisbes catalans". Un cop en llibertat, va tornar a l'activitat política, amb l'objectiu d'organitzar un moviment nacionalista català. Presidí l'entitat financera Banca Catalana la qual fou un centre de finançament d'activitats culturals catalanes, com el grup Enciclopèdia Catalana, Òmnium Cultural o la Llibreria Ona.
El 1974 va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, i en va ser escollit Secretari General. Va ésser Conseller de la Generalitat de Catalunya en temps del President Josep Tarradellas.
Va ser elegit president de la Generalitat a les eleccions del Parlament de Catalunya de 1980, i reelegit a les del 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera línia política, deixant la direcció del partit en mans d'Artur Mas i fou nomenat President Fundador de CiU, tot i que continuà com a president de CDC.
Taula de continguts
1 Diplomes
2 Medalles d'Or
3 Condecoracions
4 Títols
5 Enllaços externs