Ramon Tremosa i Balcells (Barcelona, 30 de juny de 1965) és professor titular del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, en la qual és investigador en el Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS). És també parlamentari europeu per Convergència i Unió, grup majoritari de Catalunya. Es va doctorar a la Universitat de Barcelona l'any 1999, amb una tesi referida a l'impacte de la política monetària sobre els resultats empresarials en la manufactura catalana (1983-1995).
Ramon Tremosa va ser el cap de llista de CiU a les Eleccions al Parlament Europeu 2009, on va resultar elegit com a diputat. En el seu llibre El sobiranisme necessari exposa la seva visió de com ha d'actuar el catalanisme a la UE: tocant de peus a terra, aprofitant l'impuls de les noves dinàmiques econòmiques i fugint de tota marginalitat.
[edita] Enllaços externs
Pàgina web personal
dilluns, 6 de juliol del 2009
"REFERENDUM" D' INDEPENDÈNCIA A ARENYS DE MUNT
ARENYS DE MUNT "REFERENDUM" INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
Els veïns d'Arenys de Munt (el Maresme) podran votar si estan d'acord en què el Principat de Catalunya sigui un estat independent. La consulta, que tindrà lloc el proper 13 de setembre, ha estat acceptada per tots els grups polítics, a excepció del PSC-PSOE , en l'últim Ple i donarà suport a la iniciativa popular per forçar el Parlament a fer un referèndum el 2010.
Segons va explicar el regidor de la CUP, Joan Manuel Giménez, es tracta de demanar l'opinió i de generar debat."Hi ha gent que vol que les coses es comencin a moure, i consultar el poble no fa mal a ningú", va explicar. En el ple es va generar una picabaralla entre la CUP i ERC d'Arenys de Munt pel fet que el conseller de Governació, Jordi Ausàs, hagués afirmat que el govern espanyol no acceptaria ara mateix un referèndum. "Es diuen independentistes, però ja els està bé que aquest debat es faci d'aquí a mil anys", va afegir Giménez.
Des d'ERC, Joan Rabasseda, recordava que la llei permet preguntar sobre qualsevol assumpte d'interès per al ciutadà: "No hi ha cap tensió, el que passa és que nosaltres deixem la política nacional per a altres vies".
La pregunta que es farà als votants és si estan d'acord que Catalunya sigui un estat independent, de dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea. Per fer aquesta consulta, però, els organitzadors no podran usar el cens electoral i tampoc podran fer servir els termes consulta popular ni referèndum per no incomplir la llei. L'opció escollida és prou específica i si més no aclaridora: consulta per copsar l'estat d'opinió de la població sobre l'autodeterminació
Els veïns d'Arenys de Munt (el Maresme) podran votar si estan d'acord en què el Principat de Catalunya sigui un estat independent. La consulta, que tindrà lloc el proper 13 de setembre, ha estat acceptada per tots els grups polítics, a excepció del PSC-PSOE , en l'últim Ple i donarà suport a la iniciativa popular per forçar el Parlament a fer un referèndum el 2010.
Segons va explicar el regidor de la CUP, Joan Manuel Giménez, es tracta de demanar l'opinió i de generar debat."Hi ha gent que vol que les coses es comencin a moure, i consultar el poble no fa mal a ningú", va explicar. En el ple es va generar una picabaralla entre la CUP i ERC d'Arenys de Munt pel fet que el conseller de Governació, Jordi Ausàs, hagués afirmat que el govern espanyol no acceptaria ara mateix un referèndum. "Es diuen independentistes, però ja els està bé que aquest debat es faci d'aquí a mil anys", va afegir Giménez.
Des d'ERC, Joan Rabasseda, recordava que la llei permet preguntar sobre qualsevol assumpte d'interès per al ciutadà: "No hi ha cap tensió, el que passa és que nosaltres deixem la política nacional per a altres vies".
La pregunta que es farà als votants és si estan d'acord que Catalunya sigui un estat independent, de dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea. Per fer aquesta consulta, però, els organitzadors no podran usar el cens electoral i tampoc podran fer servir els termes consulta popular ni referèndum per no incomplir la llei. L'opció escollida és prou específica i si més no aclaridora: consulta per copsar l'estat d'opinió de la població sobre l'autodeterminació
CAROD-ROVIRA SOTA SOSPITA PEL SINDIC DE COMPTES
A CAROD-ROVIRA EL SINDIC DE COMPTES LI DETECTA GREUS IRREGULARITATS EN LA ACCD
Escàndol pels comptes d'una agència que depèn de Carod.
El Síndic de Comptes revela irregularitats en l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), a càrrec de vicepresident del Govern.
El descontrol econòmic en l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), que depèn orgànicament del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, es va convertir en la tònica general durant tot el 2007. Un informe de la Sindicatura de Comptes, que dirigeix el socialista Joan Colom, denuncia una llarga llista d'irregularitats: subvencions amb criteris poc clars, pagaments duplicats a la Seguretat Social, un ús excessiu de targetes de crèdit la titularitat-en dos casos-requeia en persones que estaven en excedència, cobraments irregulars d'avenços, dinars de treball que generaven factures i dietes simultàniament ... Després de conèixer aquesta tirallonga, CiU va sol licitar ahir la compareixença parlamentària del vicepresident Carod-Rovira.
L'informe del Síndic detalla com l'ACCD-que tenia aleshores un pressupost de 52,1 milions-celebrava reunions periòdiques a l'hora de dinar i al menys en 23 ocasions alguns dels membres de la comissió passaven el tiquet restaurant, per la qual cosa "carregaven al pressupost de l'agència dos pagaments per un mateix despesa". Entre els assistents a aquestes àpats figuraven, entre d'altres, el director general de Cooperació, el republicà David Minoves, i el director de l'ACCD, Andreu Felip.
D'un total de 12.000 euros que es van destinar en l'exercici 2007 a menjars i partides protocolàries, més de 2.300 euros amenjars i partides protocolàries, més de 2.300 euros corresponien als dinars de la comissió. En les al legacions a l'informe, l'ACCD assegura que aquest "ja ha estat retornat".
Una altra de les irregularitats detectades es troba en els mecanismes i les valoracions de l'ACCD a l'hora d'atorgar les subvencions. L'informe explica que en dues convocatòries de subvenció "no hi ha coherència entre les puntuacions de les juntes de valoració i les resolucions de la concessió". Així, es van donar subvencions en casos en què la puntuació era baixa, d'acord amb les bases reguladores, i es van negar a altres que tenien una puntuació molt superior.
El descontrol de l'agència queda reflectit en l'ús de la targeta de crèdit. L'ACCD comptava amb 29 targetes-excessives segons la Síndic-. En dos casos la titularitat de les targetes requeia en dues persones en excedència.
L'informe també revela que aquest any es van anticipar 1.500 euros al director general de Cooperació i que després aquest import no va ser retornat. A més no s'ha trobat cap tipus de documentació que ho justifiqui. L'ACCD justifica davant la Sindicatura de Comptes aquest import al legant que es "va utilitzar per cobrir les necessitats" del director i que serà retornat "properament". Una dada revela el grau de descontrol: es va pagar dues vegades a la Seguretat Social un deute de 51.185,28 euros.
Els comptes de ACCD en l'exercici 2007 revelen que es va gastar un total de 272.600 euros en la primera festa de la cooperació catalana, i que es van invertir 278.263,95 euros en assessorament extern. Per al present any, i segons va informar la pròpia agència, invertiran més de 300.000 euros a ajuntaments per a que duguin a terme projectes de sensibilització sobre cooperació al desenvolupament.
Font: La Vanguardia
Escàndol pels comptes d'una agència que depèn de Carod.
El Síndic de Comptes revela irregularitats en l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), a càrrec de vicepresident del Govern.
El descontrol econòmic en l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), que depèn orgànicament del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, es va convertir en la tònica general durant tot el 2007. Un informe de la Sindicatura de Comptes, que dirigeix el socialista Joan Colom, denuncia una llarga llista d'irregularitats: subvencions amb criteris poc clars, pagaments duplicats a la Seguretat Social, un ús excessiu de targetes de crèdit la titularitat-en dos casos-requeia en persones que estaven en excedència, cobraments irregulars d'avenços, dinars de treball que generaven factures i dietes simultàniament ... Després de conèixer aquesta tirallonga, CiU va sol licitar ahir la compareixença parlamentària del vicepresident Carod-Rovira.
L'informe del Síndic detalla com l'ACCD-que tenia aleshores un pressupost de 52,1 milions-celebrava reunions periòdiques a l'hora de dinar i al menys en 23 ocasions alguns dels membres de la comissió passaven el tiquet restaurant, per la qual cosa "carregaven al pressupost de l'agència dos pagaments per un mateix despesa". Entre els assistents a aquestes àpats figuraven, entre d'altres, el director general de Cooperació, el republicà David Minoves, i el director de l'ACCD, Andreu Felip.
D'un total de 12.000 euros que es van destinar en l'exercici 2007 a menjars i partides protocolàries, més de 2.300 euros amenjars i partides protocolàries, més de 2.300 euros corresponien als dinars de la comissió. En les al legacions a l'informe, l'ACCD assegura que aquest "ja ha estat retornat".
Una altra de les irregularitats detectades es troba en els mecanismes i les valoracions de l'ACCD a l'hora d'atorgar les subvencions. L'informe explica que en dues convocatòries de subvenció "no hi ha coherència entre les puntuacions de les juntes de valoració i les resolucions de la concessió". Així, es van donar subvencions en casos en què la puntuació era baixa, d'acord amb les bases reguladores, i es van negar a altres que tenien una puntuació molt superior.
El descontrol de l'agència queda reflectit en l'ús de la targeta de crèdit. L'ACCD comptava amb 29 targetes-excessives segons la Síndic-. En dos casos la titularitat de les targetes requeia en dues persones en excedència.
L'informe també revela que aquest any es van anticipar 1.500 euros al director general de Cooperació i que després aquest import no va ser retornat. A més no s'ha trobat cap tipus de documentació que ho justifiqui. L'ACCD justifica davant la Sindicatura de Comptes aquest import al legant que es "va utilitzar per cobrir les necessitats" del director i que serà retornat "properament". Una dada revela el grau de descontrol: es va pagar dues vegades a la Seguretat Social un deute de 51.185,28 euros.
Els comptes de ACCD en l'exercici 2007 revelen que es va gastar un total de 272.600 euros en la primera festa de la cooperació catalana, i que es van invertir 278.263,95 euros en assessorament extern. Per al present any, i segons va informar la pròpia agència, invertiran més de 300.000 euros a ajuntaments per a que duguin a terme projectes de sensibilització sobre cooperació al desenvolupament.
Font: La Vanguardia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)