Ramon Tremosa i Balcells (Barcelona, 30 de juny de 1965) és professor titular del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, en la qual és investigador en el Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS). És també parlamentari europeu per Convergència i Unió, grup majoritari de Catalunya. Es va doctorar a la Universitat de Barcelona l'any 1999, amb una tesi referida a l'impacte de la política monetària sobre els resultats empresarials en la manufactura catalana (1983-1995).
Ramon Tremosa va ser el cap de llista de CiU a les Eleccions al Parlament Europeu 2009, on va resultar elegit com a diputat. En el seu llibre El sobiranisme necessari exposa la seva visió de com ha d'actuar el catalanisme a la UE: tocant de peus a terra, aprofitant l'impuls de les noves dinàmiques econòmiques i fugint de tota marginalitat.
[edita] Enllaços externs
Pàgina web personal
dilluns, 6 de juliol del 2009
"REFERENDUM" D' INDEPENDÈNCIA A ARENYS DE MUNT
ARENYS DE MUNT "REFERENDUM" INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
Els veïns d'Arenys de Munt (el Maresme) podran votar si estan d'acord en què el Principat de Catalunya sigui un estat independent. La consulta, que tindrà lloc el proper 13 de setembre, ha estat acceptada per tots els grups polítics, a excepció del PSC-PSOE , en l'últim Ple i donarà suport a la iniciativa popular per forçar el Parlament a fer un referèndum el 2010.
Segons va explicar el regidor de la CUP, Joan Manuel Giménez, es tracta de demanar l'opinió i de generar debat."Hi ha gent que vol que les coses es comencin a moure, i consultar el poble no fa mal a ningú", va explicar. En el ple es va generar una picabaralla entre la CUP i ERC d'Arenys de Munt pel fet que el conseller de Governació, Jordi Ausàs, hagués afirmat que el govern espanyol no acceptaria ara mateix un referèndum. "Es diuen independentistes, però ja els està bé que aquest debat es faci d'aquí a mil anys", va afegir Giménez.
Des d'ERC, Joan Rabasseda, recordava que la llei permet preguntar sobre qualsevol assumpte d'interès per al ciutadà: "No hi ha cap tensió, el que passa és que nosaltres deixem la política nacional per a altres vies".
La pregunta que es farà als votants és si estan d'acord que Catalunya sigui un estat independent, de dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea. Per fer aquesta consulta, però, els organitzadors no podran usar el cens electoral i tampoc podran fer servir els termes consulta popular ni referèndum per no incomplir la llei. L'opció escollida és prou específica i si més no aclaridora: consulta per copsar l'estat d'opinió de la població sobre l'autodeterminació
Els veïns d'Arenys de Munt (el Maresme) podran votar si estan d'acord en què el Principat de Catalunya sigui un estat independent. La consulta, que tindrà lloc el proper 13 de setembre, ha estat acceptada per tots els grups polítics, a excepció del PSC-PSOE , en l'últim Ple i donarà suport a la iniciativa popular per forçar el Parlament a fer un referèndum el 2010.
Segons va explicar el regidor de la CUP, Joan Manuel Giménez, es tracta de demanar l'opinió i de generar debat."Hi ha gent que vol que les coses es comencin a moure, i consultar el poble no fa mal a ningú", va explicar. En el ple es va generar una picabaralla entre la CUP i ERC d'Arenys de Munt pel fet que el conseller de Governació, Jordi Ausàs, hagués afirmat que el govern espanyol no acceptaria ara mateix un referèndum. "Es diuen independentistes, però ja els està bé que aquest debat es faci d'aquí a mil anys", va afegir Giménez.
Des d'ERC, Joan Rabasseda, recordava que la llei permet preguntar sobre qualsevol assumpte d'interès per al ciutadà: "No hi ha cap tensió, el que passa és que nosaltres deixem la política nacional per a altres vies".
La pregunta que es farà als votants és si estan d'acord que Catalunya sigui un estat independent, de dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea. Per fer aquesta consulta, però, els organitzadors no podran usar el cens electoral i tampoc podran fer servir els termes consulta popular ni referèndum per no incomplir la llei. L'opció escollida és prou específica i si més no aclaridora: consulta per copsar l'estat d'opinió de la població sobre l'autodeterminació
CAROD-ROVIRA SOTA SOSPITA PEL SINDIC DE COMPTES
A CAROD-ROVIRA EL SINDIC DE COMPTES LI DETECTA GREUS IRREGULARITATS EN LA ACCD
Escàndol pels comptes d'una agència que depèn de Carod.
El Síndic de Comptes revela irregularitats en l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), a càrrec de vicepresident del Govern.
El descontrol econòmic en l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), que depèn orgànicament del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, es va convertir en la tònica general durant tot el 2007. Un informe de la Sindicatura de Comptes, que dirigeix el socialista Joan Colom, denuncia una llarga llista d'irregularitats: subvencions amb criteris poc clars, pagaments duplicats a la Seguretat Social, un ús excessiu de targetes de crèdit la titularitat-en dos casos-requeia en persones que estaven en excedència, cobraments irregulars d'avenços, dinars de treball que generaven factures i dietes simultàniament ... Després de conèixer aquesta tirallonga, CiU va sol licitar ahir la compareixença parlamentària del vicepresident Carod-Rovira.
L'informe del Síndic detalla com l'ACCD-que tenia aleshores un pressupost de 52,1 milions-celebrava reunions periòdiques a l'hora de dinar i al menys en 23 ocasions alguns dels membres de la comissió passaven el tiquet restaurant, per la qual cosa "carregaven al pressupost de l'agència dos pagaments per un mateix despesa". Entre els assistents a aquestes àpats figuraven, entre d'altres, el director general de Cooperació, el republicà David Minoves, i el director de l'ACCD, Andreu Felip.
D'un total de 12.000 euros que es van destinar en l'exercici 2007 a menjars i partides protocolàries, més de 2.300 euros amenjars i partides protocolàries, més de 2.300 euros corresponien als dinars de la comissió. En les al legacions a l'informe, l'ACCD assegura que aquest "ja ha estat retornat".
Una altra de les irregularitats detectades es troba en els mecanismes i les valoracions de l'ACCD a l'hora d'atorgar les subvencions. L'informe explica que en dues convocatòries de subvenció "no hi ha coherència entre les puntuacions de les juntes de valoració i les resolucions de la concessió". Així, es van donar subvencions en casos en què la puntuació era baixa, d'acord amb les bases reguladores, i es van negar a altres que tenien una puntuació molt superior.
El descontrol de l'agència queda reflectit en l'ús de la targeta de crèdit. L'ACCD comptava amb 29 targetes-excessives segons la Síndic-. En dos casos la titularitat de les targetes requeia en dues persones en excedència.
L'informe també revela que aquest any es van anticipar 1.500 euros al director general de Cooperació i que després aquest import no va ser retornat. A més no s'ha trobat cap tipus de documentació que ho justifiqui. L'ACCD justifica davant la Sindicatura de Comptes aquest import al legant que es "va utilitzar per cobrir les necessitats" del director i que serà retornat "properament". Una dada revela el grau de descontrol: es va pagar dues vegades a la Seguretat Social un deute de 51.185,28 euros.
Els comptes de ACCD en l'exercici 2007 revelen que es va gastar un total de 272.600 euros en la primera festa de la cooperació catalana, i que es van invertir 278.263,95 euros en assessorament extern. Per al present any, i segons va informar la pròpia agència, invertiran més de 300.000 euros a ajuntaments per a que duguin a terme projectes de sensibilització sobre cooperació al desenvolupament.
Font: La Vanguardia
Escàndol pels comptes d'una agència que depèn de Carod.
El Síndic de Comptes revela irregularitats en l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), a càrrec de vicepresident del Govern.
El descontrol econòmic en l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), que depèn orgànicament del vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, es va convertir en la tònica general durant tot el 2007. Un informe de la Sindicatura de Comptes, que dirigeix el socialista Joan Colom, denuncia una llarga llista d'irregularitats: subvencions amb criteris poc clars, pagaments duplicats a la Seguretat Social, un ús excessiu de targetes de crèdit la titularitat-en dos casos-requeia en persones que estaven en excedència, cobraments irregulars d'avenços, dinars de treball que generaven factures i dietes simultàniament ... Després de conèixer aquesta tirallonga, CiU va sol licitar ahir la compareixença parlamentària del vicepresident Carod-Rovira.
L'informe del Síndic detalla com l'ACCD-que tenia aleshores un pressupost de 52,1 milions-celebrava reunions periòdiques a l'hora de dinar i al menys en 23 ocasions alguns dels membres de la comissió passaven el tiquet restaurant, per la qual cosa "carregaven al pressupost de l'agència dos pagaments per un mateix despesa". Entre els assistents a aquestes àpats figuraven, entre d'altres, el director general de Cooperació, el republicà David Minoves, i el director de l'ACCD, Andreu Felip.
D'un total de 12.000 euros que es van destinar en l'exercici 2007 a menjars i partides protocolàries, més de 2.300 euros amenjars i partides protocolàries, més de 2.300 euros corresponien als dinars de la comissió. En les al legacions a l'informe, l'ACCD assegura que aquest "ja ha estat retornat".
Una altra de les irregularitats detectades es troba en els mecanismes i les valoracions de l'ACCD a l'hora d'atorgar les subvencions. L'informe explica que en dues convocatòries de subvenció "no hi ha coherència entre les puntuacions de les juntes de valoració i les resolucions de la concessió". Així, es van donar subvencions en casos en què la puntuació era baixa, d'acord amb les bases reguladores, i es van negar a altres que tenien una puntuació molt superior.
El descontrol de l'agència queda reflectit en l'ús de la targeta de crèdit. L'ACCD comptava amb 29 targetes-excessives segons la Síndic-. En dos casos la titularitat de les targetes requeia en dues persones en excedència.
L'informe també revela que aquest any es van anticipar 1.500 euros al director general de Cooperació i que després aquest import no va ser retornat. A més no s'ha trobat cap tipus de documentació que ho justifiqui. L'ACCD justifica davant la Sindicatura de Comptes aquest import al legant que es "va utilitzar per cobrir les necessitats" del director i que serà retornat "properament". Una dada revela el grau de descontrol: es va pagar dues vegades a la Seguretat Social un deute de 51.185,28 euros.
Els comptes de ACCD en l'exercici 2007 revelen que es va gastar un total de 272.600 euros en la primera festa de la cooperació catalana, i que es van invertir 278.263,95 euros en assessorament extern. Per al present any, i segons va informar la pròpia agència, invertiran més de 300.000 euros a ajuntaments per a que duguin a terme projectes de sensibilització sobre cooperació al desenvolupament.
Font: La Vanguardia
divendres, 3 d’abril del 2009
CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA
Pàgina oficial de Convergència Democràtica de Catalunya
Pàgina de la JNC
Convergència Democràtica de Catalunya: Partit polític català
President: Jordi Pujol i Soley
Secretari general: Artur Mas i Gavarró
Fundació: Novembre del 1974
Seu: C/ Corsega, 331 , 08002 Barcelona
Ideologia
Liberalprogressista, i nacionalista
Representació: 34 diputats (+14 de UDC) = 48 al Parlament de Catalunya 2006-2010.
Partit europeu: Liberals, Demòcrates i Reformistes Europeus
Publicació oficial:Full informatiu
Lloc web:www.convergencia.cat
Convergència Democràtica de Catalunya és un partit polític nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol.
1 Fundació
2 Legalització
3 Coalició amb Unió
4 Enllaços externs
FUNDACIÓ:
El partit fou fundat en la I Assemblea fundacional al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat el 15 de novembre de 1974, en una reunió semiclandestina aprofitant el 75è aniversari del FC Barcelona, organitzada per Miquel Sellarès i Perelló i Miquel Esquirol i Clavero. En ella hi participaren 125 persones, entre ells Joan Granados i Duran, mossèn Marc Taxonera i Comas, Jordi Pujol i Soley i Anton Cañellas, endemés d'un grup de persones properes a Jordi Pujol, com Jaume Casajoana i Roca, Xavier Polo, Rafael Pradas, Josep Oriol Panyella i Cortès i Lluís Maria Sunyer. La majoria eren professionals independents, alguns sindicalistes i membres de moviments confessionals propers a UDC. En la reunió Jordi Pujol definí fer país com a formar una determinada moral, transformar les mentalitats i construir la col·lectivitat catalana, reformar la llengua, expandir la cultura catalana, refermar les tradicions i crear una nova mentalitat econòmica. La reunió acabà amb el suport al a defensa de la democràcia i de la llibertat, així com de la participació social, de l'autogovern i de la projecció europea de Catalunya.
LEGALITZACIÓ:
El gener del 1975 Jordi Pujol va fer una conferència a ESADE, on va convidar els seus partidaris a fer política. Així pel juny s'adheriren a l'Assemblea de Catalunya i el novembre celebraren la II Assemblea, on es decideix pactar amb Convergència Socialista de Catalunya per tal de fer una pinya a l'hora de negociar amb el govern central. El desembre de 1975 ingressaren en el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.
EL 16 de gener de 1976 es va constituir com a partit polític, de la unió del Grup d'Acció al Servei de Catalunya de Jordi Pujol i Soley, del Grup d'Independents de Miquel Roca i Junyent i del grup Acció Obrera. Pel març va celebrar la III Assemblea, on es va aprovar un programa social-demòcrata de centre-esquerra i nacionalista. Jordi Pujol en fou escollit secretari general i Miquel Roca secretari general adjunt. L'ideari del partit abandona el federalisme per a centrar-se en el fet nacional i el dret a l'autodeterminació, amb la pretensió d'aconvertir-se en el pal de paller del nacionalisme català.
Pel gener del 1977 celebrà el IV Congrés, en el que decidí presentar-se a les primeres eleccions democràtiques generals espanyoles, el 15 de juny de 1977 forma part de la coalició Pacte Democràtic per Catalunya, juntament amb Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC) de Ramon Trias Fargas i el PSC-Reagrupament de Josep Verde i Aldea, alhora que rebien el suport del Front Nacional de Catalunya i d'Estat Català. La coalició va obtenir 522.060 vots 11 diputats i 5 senadors. Jordi Pujol i Pere Pi-Suñer s'incorporen al Consell Executiu de la Generalitat Provisional de Josep Tarradellas, que havia tornat de l'exili per reactivar les institucions.
COALICIÓ AMB UNIÓ;
L'abril de 1978 va celebrar el V Congrés, en el que s'aprova un ideari nacionalista de contingut social-demòcrata per tal de constituir-se en alternativa de centre-esquerra. Així, el maig va absorbre Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), cosa que suposà l'ingrés al partit de Ramon Trias Fargas, Macià Alavedra i Joan Guitart. Tanmateix, el PSC-Reagrupament preferí unificar-se amb el PSC-Congrés per a formar el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).
El 19 de setembre de 1978 es va coaligar amb Unió Democràtica de Catalunya formant "Convergència i Unió", aliança que el 2 de desembre de 2001 es va transformar en federació. CiU va guanyar les primeres eleccions Autonòmiques de Catalunya el 1980 i va governar de manera continuada fins el 2003. Alhora, Miquel Roca i Junyent va participar en la elaboració de la Constitució Espanyola de 1978, que ell considerava com a model no acabat, dinàmic, ambigu i susceptible de diverses interpretacions. A les eleccions generals espanyoles de 1979 la coalició CiU va obtenir 484.154 vots, cos que es traduí en 8 diputats i un senador, que a les eleccions generals espanyoles de 1982 augmentaren a 772.673 vots (12 diputats i 5 senadors).
En el VII Congrés celebrat el 1985 es va aprovar una nova estratègia. Miquel Roca va fundar a nivell espanyol el Partit Reformista Democràtic (PRD) de caire centrista, per tal de participar en la política global espanyola (anomenada operació Roca). A les eleccions generals espanyoles de 1986 CiU va obtenir 1.012.054 vots, 18 diputats i 8 senadors, però el PRD només 194.538 i cap escó. Tot i això, en el VIII Congrés de CDC Jordi Pujol fou escollit president i Miquel Roca continuà com a secretari general fins el IX Congrès del 1992.
En retirar-se Pujol, Artur Mas fou proclamat candidat de CiU (2002). La candidadura de la federació va ser la que va obtenir un major nombre de diputats a les eleccions al Parlament de Catalunya 2003 i 2006, restant a l'oposició per la formació del pacte del Tripartit entre PSC-PSOE , ERC i ICV-EA.
L'any 2006 el Bloc Català, decideix d'integrar CDC, éssent la Catalunya Nord el primer territori fora de la comunitat autònoma de Catalunya on s'implanta. El 2008 CDC obté 15 regidors a la Catalunya Nord. La seva organització juvenil és la Joventut Nacionalista de Catalunya.
Pàgina de la JNC
Convergència Democràtica de Catalunya: Partit polític català
President: Jordi Pujol i Soley
Secretari general: Artur Mas i Gavarró
Fundació: Novembre del 1974
Seu: C/ Corsega, 331 , 08002 Barcelona
Ideologia
Liberalprogressista, i nacionalista
Representació: 34 diputats (+14 de UDC) = 48 al Parlament de Catalunya 2006-2010.
Partit europeu: Liberals, Demòcrates i Reformistes Europeus
Publicació oficial:Full informatiu
Lloc web:www.convergencia.cat
Convergència Democràtica de Catalunya és un partit polític nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol.
1 Fundació
2 Legalització
3 Coalició amb Unió
4 Enllaços externs
FUNDACIÓ:
El partit fou fundat en la I Assemblea fundacional al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat el 15 de novembre de 1974, en una reunió semiclandestina aprofitant el 75è aniversari del FC Barcelona, organitzada per Miquel Sellarès i Perelló i Miquel Esquirol i Clavero. En ella hi participaren 125 persones, entre ells Joan Granados i Duran, mossèn Marc Taxonera i Comas, Jordi Pujol i Soley i Anton Cañellas, endemés d'un grup de persones properes a Jordi Pujol, com Jaume Casajoana i Roca, Xavier Polo, Rafael Pradas, Josep Oriol Panyella i Cortès i Lluís Maria Sunyer. La majoria eren professionals independents, alguns sindicalistes i membres de moviments confessionals propers a UDC. En la reunió Jordi Pujol definí fer país com a formar una determinada moral, transformar les mentalitats i construir la col·lectivitat catalana, reformar la llengua, expandir la cultura catalana, refermar les tradicions i crear una nova mentalitat econòmica. La reunió acabà amb el suport al a defensa de la democràcia i de la llibertat, així com de la participació social, de l'autogovern i de la projecció europea de Catalunya.
LEGALITZACIÓ:
El gener del 1975 Jordi Pujol va fer una conferència a ESADE, on va convidar els seus partidaris a fer política. Així pel juny s'adheriren a l'Assemblea de Catalunya i el novembre celebraren la II Assemblea, on es decideix pactar amb Convergència Socialista de Catalunya per tal de fer una pinya a l'hora de negociar amb el govern central. El desembre de 1975 ingressaren en el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.
EL 16 de gener de 1976 es va constituir com a partit polític, de la unió del Grup d'Acció al Servei de Catalunya de Jordi Pujol i Soley, del Grup d'Independents de Miquel Roca i Junyent i del grup Acció Obrera. Pel març va celebrar la III Assemblea, on es va aprovar un programa social-demòcrata de centre-esquerra i nacionalista. Jordi Pujol en fou escollit secretari general i Miquel Roca secretari general adjunt. L'ideari del partit abandona el federalisme per a centrar-se en el fet nacional i el dret a l'autodeterminació, amb la pretensió d'aconvertir-se en el pal de paller del nacionalisme català.
Pel gener del 1977 celebrà el IV Congrés, en el que decidí presentar-se a les primeres eleccions democràtiques generals espanyoles, el 15 de juny de 1977 forma part de la coalició Pacte Democràtic per Catalunya, juntament amb Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC) de Ramon Trias Fargas i el PSC-Reagrupament de Josep Verde i Aldea, alhora que rebien el suport del Front Nacional de Catalunya i d'Estat Català. La coalició va obtenir 522.060 vots 11 diputats i 5 senadors. Jordi Pujol i Pere Pi-Suñer s'incorporen al Consell Executiu de la Generalitat Provisional de Josep Tarradellas, que havia tornat de l'exili per reactivar les institucions.
COALICIÓ AMB UNIÓ;
L'abril de 1978 va celebrar el V Congrés, en el que s'aprova un ideari nacionalista de contingut social-demòcrata per tal de constituir-se en alternativa de centre-esquerra. Així, el maig va absorbre Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), cosa que suposà l'ingrés al partit de Ramon Trias Fargas, Macià Alavedra i Joan Guitart. Tanmateix, el PSC-Reagrupament preferí unificar-se amb el PSC-Congrés per a formar el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).
El 19 de setembre de 1978 es va coaligar amb Unió Democràtica de Catalunya formant "Convergència i Unió", aliança que el 2 de desembre de 2001 es va transformar en federació. CiU va guanyar les primeres eleccions Autonòmiques de Catalunya el 1980 i va governar de manera continuada fins el 2003. Alhora, Miquel Roca i Junyent va participar en la elaboració de la Constitució Espanyola de 1978, que ell considerava com a model no acabat, dinàmic, ambigu i susceptible de diverses interpretacions. A les eleccions generals espanyoles de 1979 la coalició CiU va obtenir 484.154 vots, cos que es traduí en 8 diputats i un senador, que a les eleccions generals espanyoles de 1982 augmentaren a 772.673 vots (12 diputats i 5 senadors).
En el VII Congrés celebrat el 1985 es va aprovar una nova estratègia. Miquel Roca va fundar a nivell espanyol el Partit Reformista Democràtic (PRD) de caire centrista, per tal de participar en la política global espanyola (anomenada operació Roca). A les eleccions generals espanyoles de 1986 CiU va obtenir 1.012.054 vots, 18 diputats i 8 senadors, però el PRD només 194.538 i cap escó. Tot i això, en el VIII Congrés de CDC Jordi Pujol fou escollit president i Miquel Roca continuà com a secretari general fins el IX Congrès del 1992.
En retirar-se Pujol, Artur Mas fou proclamat candidat de CiU (2002). La candidadura de la federació va ser la que va obtenir un major nombre de diputats a les eleccions al Parlament de Catalunya 2003 i 2006, restant a l'oposició per la formació del pacte del Tripartit entre PSC-PSOE , ERC i ICV-EA.
L'any 2006 el Bloc Català, decideix d'integrar CDC, éssent la Catalunya Nord el primer territori fora de la comunitat autònoma de Catalunya on s'implanta. El 2008 CDC obté 15 regidors a la Catalunya Nord. La seva organització juvenil és la Joventut Nacionalista de Catalunya.
Artur MAS
Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 1956), President de la federació de Convergència i Unió i Secretari General de Convergència Democràtica de Catalunya, és l'actual Cap de l'Oposició des del maig de 2004. Abans va ser Conseller en Cap de 2001 a 2003.
Llicenciat en Econòmiques i Empresarials, Artur Mas ha estat regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1995) i és diputat al Parlament de Catalunya des de 1995.
Aquest últim any va ésser nomenat Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, càrrec que va obstentar fins el 1997, quan va ser nomenat conseller d'Economia i Finances.
El gener de 2001 va deixar la conselleria d'Economia per ser Conseller en Cap, càrrec que va ostentar fins el desembre de 2003.
El 2003 la federació de CiU, de la qual ell era cap de llista, va treure majoria simple de diputats a les eleccions al Parlament de Catalunya, però va quedar a la oposició a causa de la formació del Tripartit PSC-PSOE , ERC i ICV-EA).
El 27 de maig de 2004 va ser nomenat Cap de l'Oposició pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall.
L'any 2006 es tornà a presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya com a cap de llista de CiU. Va tenir majoria simple d'escons, però, en no tenir majoria absoluta i reeditar-se l'acord entre PSC-PSOE , ERC i ICV-EA , va quedar exclòs de nou de la presidència.
El 20 de novembre de 2007 pronuncià la conferència El catalanisme, energia i esperança per a un país millor, on exposà les línies per l'anomenada refundació del catalanisme.
Precedit per:President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley
Conseller en Cap2001–- 2003
Precedit per:Macià Alavedra i Moner
Conseller d'Economia i Finances1997–- 2001
Succeït per:Francesc Homs i Ferret
Secretari General de CDC 2000–- actualitat
Cap de l'Oposició2004–- actualitat
President de CIU2 de desembre de 2001–- actualitat
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques1995 - 1997
Succeït per:Pere Macias i Arau
Pàgina oficial d'Artur Mas
Videobloc oficial d'Artur Mas
Llicenciat en Econòmiques i Empresarials, Artur Mas ha estat regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1995) i és diputat al Parlament de Catalunya des de 1995.
Aquest últim any va ésser nomenat Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, càrrec que va obstentar fins el 1997, quan va ser nomenat conseller d'Economia i Finances.
El gener de 2001 va deixar la conselleria d'Economia per ser Conseller en Cap, càrrec que va ostentar fins el desembre de 2003.
El 2003 la federació de CiU, de la qual ell era cap de llista, va treure majoria simple de diputats a les eleccions al Parlament de Catalunya, però va quedar a la oposició a causa de la formació del Tripartit PSC-PSOE , ERC i ICV-EA).
El 27 de maig de 2004 va ser nomenat Cap de l'Oposició pel president de la Generalitat, Pasqual Maragall.
L'any 2006 es tornà a presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya com a cap de llista de CiU. Va tenir majoria simple d'escons, però, en no tenir majoria absoluta i reeditar-se l'acord entre PSC-PSOE , ERC i ICV-EA , va quedar exclòs de nou de la presidència.
El 20 de novembre de 2007 pronuncià la conferència El catalanisme, energia i esperança per a un país millor, on exposà les línies per l'anomenada refundació del catalanisme.
Precedit per:President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley
Conseller en Cap2001–- 2003
Precedit per:Macià Alavedra i Moner
Conseller d'Economia i Finances1997–- 2001
Succeït per:Francesc Homs i Ferret
Secretari General de CDC 2000–- actualitat
Cap de l'Oposició2004–- actualitat
President de CIU2 de desembre de 2001–- actualitat
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques1995 - 1997
Succeït per:Pere Macias i Arau
Pàgina oficial d'Artur Mas
Videobloc oficial d'Artur Mas
JORDI PUJOL
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) des de 1974 fins a 2003, i President de la Generalitat de Catalunya de 1980 a 2003.
És llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Casat amb Marta Ferrusola l'any 1956. Té 7 fills.
Pujol va ser arrestat el 1960 per les seves activitats antifranquistes, i va ser sentenciat a set anys de presó, dels quals en va complir dos i mig a la presó de Saragossa i un de confinament a la ciutat de Girona.
Estudià la carrera de Medicina i des dels 16 anys actuà a la resistència contra el règim del general Franco, a través d'identitats catòliques, polítiques o culturals, en defensa de la democràcia, de la identitat de Catalunya i sobretot de la seva llengua i de la seva cultura, perseguides per la dictadura. En una d'aquestes associacions, el Grup Torras i Bages, hi coincidí amb l'activista Pere Figuera i Serra.
Liderà les campanyes contra el director de la Vanguardia Luis de Galinsoga (coneguda com l'Afer Galinsoga), la dels Fets del Palau o la de "Volem bisbes catalans". Un cop en llibertat, va tornar a l'activitat política, amb l'objectiu d'organitzar un moviment nacionalista català. Presidí l'entitat financera Banca Catalana la qual fou un centre de finançament d'activitats culturals catalanes, com el grup Enciclopèdia Catalana, Òmnium Cultural o la Llibreria Ona.
El 1974 va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, i en va ser escollit Secretari General. Va ésser Conseller de la Generalitat de Catalunya en temps del President Josep Tarradellas.
Va ser elegit president de la Generalitat a les eleccions del Parlament de Catalunya de 1980, i reelegit a les del 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera línia política, deixant la direcció del partit en mans d'Artur Mas i fou nomenat President Fundador de CiU, tot i que continuà com a president de CDC.
Taula de continguts
1 Diplomes
2 Medalles d'Or
3 Condecoracions
4 Títols
5 Enllaços externs
És llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Casat amb Marta Ferrusola l'any 1956. Té 7 fills.
Pujol va ser arrestat el 1960 per les seves activitats antifranquistes, i va ser sentenciat a set anys de presó, dels quals en va complir dos i mig a la presó de Saragossa i un de confinament a la ciutat de Girona.
Estudià la carrera de Medicina i des dels 16 anys actuà a la resistència contra el règim del general Franco, a través d'identitats catòliques, polítiques o culturals, en defensa de la democràcia, de la identitat de Catalunya i sobretot de la seva llengua i de la seva cultura, perseguides per la dictadura. En una d'aquestes associacions, el Grup Torras i Bages, hi coincidí amb l'activista Pere Figuera i Serra.
Liderà les campanyes contra el director de la Vanguardia Luis de Galinsoga (coneguda com l'Afer Galinsoga), la dels Fets del Palau o la de "Volem bisbes catalans". Un cop en llibertat, va tornar a l'activitat política, amb l'objectiu d'organitzar un moviment nacionalista català. Presidí l'entitat financera Banca Catalana la qual fou un centre de finançament d'activitats culturals catalanes, com el grup Enciclopèdia Catalana, Òmnium Cultural o la Llibreria Ona.
El 1974 va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, i en va ser escollit Secretari General. Va ésser Conseller de la Generalitat de Catalunya en temps del President Josep Tarradellas.
Va ser elegit president de la Generalitat a les eleccions del Parlament de Catalunya de 1980, i reelegit a les del 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera línia política, deixant la direcció del partit en mans d'Artur Mas i fou nomenat President Fundador de CiU, tot i que continuà com a president de CDC.
Taula de continguts
1 Diplomes
2 Medalles d'Or
3 Condecoracions
4 Títols
5 Enllaços externs
dijous, 2 d’abril del 2009
CiU/ CDC CALELLA
REGIDORS DE CiU AJUNTAMENT DE CALELLA
Montsrrat CANDINI
Xavier PEDEMONTE
Sònia HERNÁNDEZ
Jordi CASTAÑÉ
Lorena SÁNCHEZ
Albert TORRENT
Marta CAMPENY
COMITE EXECUTIU CDC CALELLA (2008-2012).
PRESIDENT: Albert TORRENT i VIVANCOS
MEMBRES:
Montserrat CANDINI i PUIG
Mateu CASALS i MALLOL
Rosa Mª GARRIGA i LLORENTE
Adela CASTELLÀ i CASAS
Josep Mª . PARELLA
Jordi PIQUÉ i FERRAN
Sole MATEU
Ferran NAVÁS i XENA
Pere PUIG i NOVELL
Joan PONS i ALEGRE
Montsrrat CANDINI
Xavier PEDEMONTE
Sònia HERNÁNDEZ
Jordi CASTAÑÉ
Lorena SÁNCHEZ
Albert TORRENT
Marta CAMPENY
COMITE EXECUTIU CDC CALELLA (2008-2012).
PRESIDENT: Albert TORRENT i VIVANCOS
MEMBRES:
Montserrat CANDINI i PUIG
Mateu CASALS i MALLOL
Rosa Mª GARRIGA i LLORENTE
Adela CASTELLÀ i CASAS
Josep Mª . PARELLA
Jordi PIQUÉ i FERRAN
Sole MATEU
Ferran NAVÁS i XENA
Pere PUIG i NOVELL
Joan PONS i ALEGRE
Subscriure's a:
Missatges (Atom)